es importante hacernos preguntas para poder llegar a una explicación coherente y razonable de las cosas que nos resultan inexplicables a simple vista...
Xío, Háznos una pregunta en tu blog sobre alguno de los conceptos que comentamos en la clase del martes, a ver si podemos llegar no sólo a una explicación sino a muchas..., de modo coherente, razonable y ... ¿Sí?
Si un día un sabio se nos acercara y nos dijera: Tienes dos cofres uno con todas las preguntas del mundo y el otro contiene todas las respuestas del mundo. ¿Con cual te quedarías?
Qué me pregunto? Cuál es la gran pregunta? A qué interrogante le quiero dedicar una investigación? (Ahá! aqui está mi pregunta del millón!) Una pregunta me abre cien preguntas más, y cada respuesta otras doscientas preguntas más. Entre miles de preguntas ninguna me contesta a la primogenia duda... O quizás tendría que dejar de preguntarme para encontrar una sola respuesta? En fin, que de tanto preguntar se me ha puesto cara de interrogante, y ya no sé si la respuesta es pregunta o la pregunta respuesta, o si la presunta pregunta tiene respuesta alguna!
Caterina, Que no trobem les respostes no vol dir que aquestes no existeixin... Oi? De fet, una pregunta pot tenir moltes respostes i aquestes respostes no respondre a la pregunta. Per què? Pot ser perquè cada persona o grup de persones espera o esperen, o desitja o desitgen, una resposta diferent...
Cécile, Me pregunto como puedes ser tan preguntona... Bromas a parte, estás en un momento agridulce de la investigación: el de concretar, zanjar y conquistar un pequeño territorio para ir dando respuestas a los interrogantes que se vayan (mejor dicho, que "vayas") generando. Pero, piensa que en el ámbito de la investigación puede ser más interesante encontrar buenas preguntas que dar respuesta a una pregunta que muchos se hacen...
És cert, no vol dir que no existeixi la resposta a la pregunta... El que a vegades passa és que la resposta que ens donen no és la que nosaltres desitgem. Pot ser per això deim que aquella pregunta no té resposta; però no és que no tingui resposta, sinó que la resposta no és l'adequada a la nostra idea previa, al que nosaltres esperem.
També és cert que una pregunta pot tenir moltes respostes, ja que un mateix objectiu és pot veure de punts de vista diferents. En aquest cas donem com a resposta correcte la que nosaltres pensem, però segurament correctes o són totes, des de criteris diferents.
"De tanto buscar, no tienes ocasión para encontrar....Cuendo alguien busca facilmente puede ocurrir que su ojo sólo se fije en lo que busca; pero como no lo halla, tampoco deja entrar en su ser otra cosa, ya que únicamente piensa en lo que busca, tiene un fin y está obsesionado con esa meta. Buscar significa tener un objetivo. Encontrar, sin embargo, significa ser libre, abierto, no necesitar ningín fin" HESSE.
Encontrar una pregunta o encontrar un tema para desarrollar, nos puede cegar por las ansias.
Quan fem una pregunta volem saber allò que preguntem o hi ha alguna cosa més que volem saber amagada darrere d'aquesta pregunta?
quantes preguntes ens fan transformar el nostre pensament?...ara és una bona oportunitat per a deixar-nos qüestionar, quedar-nos intranquils per no obtindre algunes respostes, i continuar fent-nos preguntes....
Buf! Quantes preguntes i quantes respostes! Quants enigmes plantejats i quantes hipòtesis possibles!
Després de tants dies de plantejar-vos la qüestió, i rellegint tot el que heu dit, puc aportar per part meva, que estic totalment d'acord amb l'opinió de la Caterina. Especialment en la qüestió: "una pregunta pot tenir més d'una resposta".
A la vida potser tendim a quedar-nos amb aquella que més ens interessa o que satisfà les nostres expectatives. Però i totes les altres possibles respostes? No són vàlides? jo penso que sí, que tot és justificable i raonable, amb arguments és pot arribar a tot arreu.
Vaig una mica més enllà...potser aleshores aquestes diferents respostes no estan tan allunyades les unes de les altres i no són tan diferents com pensàvem, només ho ha estat la interpretació de cadascú...
per què és tant important fer-nos preguntes?
ResponderEliminarLa vida és un gran interrogant. Algú pot viure sense preguntar-se res?
ResponderEliminares importante hacernos preguntas para poder llegar a una explicación coherente y razonable de las cosas que nos resultan inexplicables a simple vista...
ResponderEliminarXío,
ResponderEliminarHáznos una pregunta en tu blog sobre alguno de los conceptos que comentamos en la clase del martes, a ver si podemos llegar no sólo a una explicación sino a muchas..., de modo coherente, razonable y ...
¿Sí?
En la pregunta pot ser que hi hagi la resposta? O potser hauriem de parlar de respostes?
ResponderEliminar"Cuando creíamos que teníamos todas las respuestas, de pronto, nos cambiaron las preguntas" (Benedetti)
qué?
ResponderEliminarAhh, que la respuesta a la respuesta juega a ser la pregunta de la pregunta...
ResponderEliminarSi un día un sabio se nos acercara y nos dijera: Tienes dos cofres uno con todas las preguntas del mundo y el otro contiene todas las respuestas del mundo. ¿Con cual te quedarías?
ResponderEliminarTal vez, ambos sean el mismo cofre...
"Lo importante es no dejar de hacerse preguntas"
ResponderEliminarAlbert Einstein
Per què quan sóm petits preguntem tant? Per què després ens avergonyeix fer-ho?
Qué me pregunto?
ResponderEliminarCuál es la gran pregunta?
A qué interrogante le quiero dedicar una
investigación? (Ahá! aqui está mi pregunta del millón!)
Una pregunta me abre cien preguntas más, y cada respuesta otras doscientas preguntas más. Entre miles de preguntas ninguna me contesta a la primogenia duda...
O quizás tendría que dejar de preguntarme para encontrar una sola respuesta?
En fin, que de tanto preguntar se me ha puesto cara de interrogante, y ya no sé si la respuesta es pregunta o la pregunta respuesta, o si la presunta pregunta tiene respuesta alguna!
La vida és plena d'interrogants, però per què no totes les preguntes tenen resposta?
ResponderEliminarCaterina,
ResponderEliminarQue no trobem les respostes no vol dir que aquestes no existeixin... Oi?
De fet, una pregunta pot tenir moltes respostes i aquestes respostes no respondre a la pregunta. Per què? Pot ser perquè cada persona o grup de persones espera o esperen, o desitja o desitgen, una resposta diferent...
Cécile,
ResponderEliminarMe pregunto como puedes ser tan preguntona...
Bromas a parte, estás en un momento agridulce de la investigación: el de concretar, zanjar y conquistar un pequeño territorio para ir dando respuestas a los interrogantes que se vayan (mejor dicho, que "vayas") generando. Pero, piensa que en el ámbito de la investigación puede ser más interesante encontrar buenas preguntas que dar respuesta a una pregunta que muchos se hacen...
És cert, no vol dir que no existeixi la resposta a la pregunta...
ResponderEliminarEl que a vegades passa és que la resposta que ens donen no és la que nosaltres desitgem. Pot ser per això deim que aquella pregunta no té resposta; però no és que no tingui resposta, sinó que la resposta no és l'adequada a la nostra idea previa, al que nosaltres esperem.
També és cert que una pregunta pot tenir moltes respostes, ja que un mateix objectiu és pot veure de punts de vista diferents. En aquest cas donem com a resposta correcte la que nosaltres pensem, però segurament correctes o són totes, des de criteris diferents.
Hi ha un proverbi xinès que diu:
ResponderEliminar"Aquel que pregunta es un tonto por cinco minutos, pero el que no pregunta permanece tonto por siempre."
Si no ens féssim preguntes al llarg de la nostra vida...no buscariem les respostes i no podriem continuar aprendrent.
Per què a vegades fem preguntes que ja en coneixem les respostes?
ResponderEliminarSugiero que tu pregunta se inicie donde comienza este nuevo proceso en nuestras vidas:
ResponderEliminar¿Qué esperamos aprender y reaprender, transformar o crear a partir de este máster?
y MI pregunta sería:
¿Se puede enseñar artes sin SER, en alguna medida, un artista?
Per què de vegades ens costa tant fer preguntes?? no ens atrevim? o no sabem ben bé què i com preguntar??
ResponderEliminar"De tanto buscar, no tienes ocasión para encontrar....Cuendo alguien busca facilmente puede ocurrir que su ojo sólo se fije en lo que busca; pero como no lo halla, tampoco deja entrar en su ser otra cosa, ya que únicamente piensa en lo que busca, tiene un fin y está obsesionado con esa meta. Buscar significa tener un objetivo. Encontrar, sin embargo, significa ser libre, abierto, no necesitar ningín fin" HESSE.
ResponderEliminarEncontrar una pregunta o encontrar un tema para desarrollar, nos puede cegar por las ansias.
Quan fem una pregunta volem saber allò que preguntem o hi ha alguna cosa més que volem saber amagada darrere d'aquesta pregunta?
ResponderEliminarquantes preguntes ens fan transformar el nostre pensament?...ara és una bona oportunitat per a deixar-nos qüestionar, quedar-nos intranquils per no obtindre algunes respostes, i continuar fent-nos preguntes....
Buf!
ResponderEliminarQuantes preguntes i quantes respostes!
Quants enigmes plantejats i quantes hipòtesis possibles!
Després de tants dies de plantejar-vos la qüestió, i rellegint tot el que heu dit, puc aportar per part meva, que estic totalment d'acord amb l'opinió de la Caterina. Especialment en la qüestió: "una pregunta pot tenir més d'una resposta".
A la vida potser tendim a quedar-nos amb aquella que més ens interessa o que satisfà les nostres expectatives.
Però i totes les altres possibles respostes? No són vàlides? jo penso que sí, que tot és justificable i raonable, amb arguments és pot arribar a tot arreu.
Vaig una mica més enllà...potser aleshores aquestes diferents respostes no estan tan allunyades les unes de les altres i no són tan diferents com pensàvem, només ho ha estat la interpretació de cadascú...