lunes, 1 de noviembre de 2010


Para una gran parte de la filosofía y la pedagogía modernas, lo que llamamos 'mundo' es el modo como la realidad aparece a un sujeto, es decir, un fenómeno híbrido. Todos vivimos en la misma realidad, pero cada uno habitamos en nuestro propio mundo.
J. A. MARINA Anatomía del miedo

17 comentarios:

  1. Un mundo dentro de otro mundo dentro de otro [...]

    ResponderEliminar
  2. tants mons com persones hi ha...apasionant!

    ResponderEliminar
  3. I sort que és així! D'aquesta manera encara ens queda una part pròpia a cadascú on podem cosir i descosir al nostre ritme i segons les nostres necessitats.

    ResponderEliminar
  4. Tots som diferents, per tant és interessant guardar aquest petit món individual, on es veuen les nostre diferències. En cas contrari, semblaria un món de robots programats sense opció a canvi ni opinió.

    ResponderEliminar
  5. El que fa entretinguda l’existència és que tots els éssers humans som diferents. Cadascú és únic en el món. Ningú té els mateixos pensaments, sentiments ni percepcions. Aquesta diversitat ens permet aprendre uns dels altres.

    ResponderEliminar
  6. hummm... viviendo cada uno en su propio mundo, me pregunto si, por los mismos motivos, no vivimos todos una realidad diferente.
    Compartiríamos un espacio-tiempo... aunque también lo dudo, por aquello de la elasticidad de cada momento.
    El reloj marca la hora exacta en la que nos encontramos, cosa nuestra es saber cómo nos las arreglamos para llegar puntuales!

    ResponderEliminar
  7. La riquesa es troba en la diversitat de cada persona, l'emoció en com cadascun emprén el propi viatge alhora que va construint la seva història i la bellesa en la manera que cada món deixa empemta en la realitat de tots.

    ResponderEliminar
  8. Todos habitamos nuestro propio mundo, pero antes es preciso recrearlo - y poblarlo - con nuestras fortalezas, puentes, mares, cielos, puertas de entrada y salida, laberintos, cielos nublados y primaverales, sonidos, aromas... así podemos fugarnos del real de vez en vez

    ResponderEliminar
  9. Connectant mons...
    Necessitat inherent i constant de conéixer i conéixer's... de ser i fer...
    En aquesta dansa hi ha algun ( o molts ) moments que cal fer un salt i sortir del propi món...
    El buit? Un altre cop la por?
    I és que el no-món no és part del món?

    ResponderEliminar
  10. I quan veus que els altres també tenen por a sortir al MÓN és quan sents que no només tu ets humà, que tots tenim les nostres pors i el nostre món interior...
    M'heu fet pensar en una cançó: "Coses meves" de Sanjosex

    ResponderEliminar
  11. El món té mil cares i amb sort cada persona del món en veu una... Pot ser per això és tant important compartir el coneixement, compartir experiències, visions...

    ResponderEliminar
  12. "Tots vivim la realitat però cadascú viu en el seu propi món..."

    Composar a la mort:

    http://www.youtube.com/watch?v=qGbmjX7AYyU

    http://www.youtube.com/watch?v=Ihyzqq9wIt8

    ResponderEliminar
  13. Si no fossim tots diferents amb reptes diversos, el món seria força aborrit i monòton. El fet que tinguem diferents metes a seguir fa que cadascú de nosaltres prengui el camí que més oportú cregui per poder aconseguir el seu destí, moldejant-lo a la manera que més ens agradi per fer que aquest trajecte ens sigui d'allò més agradable. És bó, però, creuar-se en diferents camins, i poder compartir allò que ens fa diferents als altres.

    ResponderEliminar
  14. He leído la cita y no he podido evitar pensar en Platón y en el mito de la caverna, solo vemos las sombras...

    También pensé en el principito. Es maravilloso cuando a veces, casi constantemente, creamos pequeños mundos, micróscopicos, hechos a la medida de cada amigo, pareja, familiar que comparte nuestra vida. Así cada persona está compuesta y vive a su vez, en millones de micromundos tan maravillosos y únicos como uno mismo.

    Vida/ Persona: Conjunto de micromundos únicos.

    ResponderEliminar
  15. Sort que de tant en tant, el nostre món és tant a prop del dels altres que sembla el mateix.

    Sort que de tant en tant, permetem algú visitar el nostre món.

    Sort que de tant en tant, deixem de banda les nostres dèries i anem a visitar el món dels altres.

    Que avorrits estaríem al nostre món tot sols! Com el Petit Príncep?

    ResponderEliminar
  16. Cada món, cada persona, cada un de nosaltres té el seu pensament, el seu univers interior, cada cop que els nostres universos connecten entre ells es produeix una experiència, que és la base de la comunicació humana, de l'aprenentatge i l'educació.

    ResponderEliminar