Problema es un obstáculo que nos corta el paso. No hay, pues, problemas si no queremos ir a ninguna parte. Los fines -o su componente subjetivo, los deseos- son indispensables para la emergencia de un problema.
Ostres, que cert que és això! Una vida sense desitjos (i sense problemes) seria tremendament avorrida, seria una vida insulsa anclada a un petit món sense il·lusions, i frontar la vida sense il·lusió ha de ser molt dur... Per sort tothom té desitjos, que és el primer pas per tenir il·lusions.
"Tanto en la vida como en el juego se nos reparten unas cartas que no podemos elegir. Genéticas, sociales, económicas, en un caso; naipes, en el otro. En ambos casos hay cartas buenas y cartas malas, y no hay duda de que es mejor tenerlas buenas que malas... Gana siempre quien tiene las mejores cartas? No. Gana quien juega mejor con las que tiene. Eso es lo que podemos hacer mediante la educación: enseñar a jugar bien". J.A. Marina
Gràcies per ser tan fidels noies. Ja anem per la tercera edició del màster i vosaltres seguiu...Seguiu sent tan reflexives i perceptives. I seguint amb el verb "seguir", seguiu també jugant amb totes les cartes que us han tocat però si no teniu les que us van bé; inventeu-les...
Edit: Diuen que els problemes ens fan créixer... Diria que part de raó hauria de tenir aquesta frase!! Ens fa pensar, reflexionar... i espavilar-nos moltes vegades. A més, qui després d'un problema, no ha apreciat allò que ha aconseguit?
Problema es un obstáculo que nos corta el paso. No hay, pues, problemas si no queremos ir a ninguna parte. Los fines -o su componente subjetivo, los deseos- son indispensables para la emergencia de un problema.
Ostres, que cert que és això!
ResponderEliminarUna vida sense desitjos (i sense problemes) seria tremendament avorrida, seria una vida insulsa anclada a un petit món sense il·lusions, i frontar la vida sense il·lusió ha de ser molt dur... Per sort tothom té desitjos, que és el primer pas per tenir il·lusions.
"Tanto en la vida como en el juego se nos reparten unas cartas que no podemos elegir. Genéticas, sociales, económicas, en un caso; naipes, en el otro. En ambos casos hay cartas buenas y cartas malas, y no hay duda de que es mejor tenerlas buenas que malas... Gana siempre quien tiene las mejores cartas? No. Gana quien juega mejor con las que tiene. Eso es lo que podemos hacer mediante la educación: enseñar a jugar bien". J.A. Marina
ResponderEliminar...jo sempre he cregut amb la frase: "qui vol pot"...
ResponderEliminar(ens veurem per aquí...bon curs Sílvia!)
I visca els problemes per superar-se a un mateix, per créixer i per aprendre...sense obstacle hi hauria superació?
ResponderEliminartens raó Mireia...a mi m'agraden els reptes difícils i amb obstacles, són aquells que realment em fan sentir viva!
ResponderEliminarGràcies per ser tan fidels noies. Ja anem per la tercera edició del màster i vosaltres seguiu...Seguiu sent tan reflexives i perceptives. I seguint amb el verb "seguir", seguiu també jugant amb totes les cartes que us han tocat però si no teniu les que us van bé; inventeu-les...
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarEdit: Diuen que els problemes ens fan créixer... Diria que part de raó hauria de tenir aquesta frase!! Ens fa pensar, reflexionar... i espavilar-nos moltes vegades. A més, qui després d'un problema, no ha apreciat allò que ha aconseguit?
ResponderEliminarP.D.: sento l'edit, ay!
Ens podem trobar amb milions de problemes, però el més important és tindre un objectiu i caminar...no deixar de caminar!
ResponderEliminar